Monòleg
L’Edelvira m’agrada. M’agrada molt. No sé per què…O potser si? No ho sé la veritat. Però cada cop que la veig em voldria fondre. És tan bonica… Amb aquells rinxols castanys, aquells ullets verds, aquell mig somriure a la cara, com si amagués alguna cosa. I quan em saluda i em diu “Hola!” amb aquella veueta tan bonica, senzilla, delicada… Me la menjaria a petons una i altra vegada, sense parar mai, mai, mai,mai, mai…Tinc ganes de tocar-la, de palpar-la, de sentir el seu cos contra el meu, de besar la seva boca, tastar els seus llavis… És tan fantàstica… Ho tenim tot en comú, la nostra passió pels llibres, la literatura, la història… Aquell caràcter irònic que tan m’agrada… La seva senzillesa, com si no se n’adonés de com n’és de guapa i preciosa… Per favor, si està boníssima!!! I quan fa dies que no la veig sempre penso… Què farà? On deu ser ara?… No, no, no… Ningú desitja, anhela, tan com jo els seus llavis, els seus pits… Ahhh, és que no sé explicar-me, de veritat. La desitjo, i aquesta paraula es queda curta per demostrar allò que sento per ella, que només tinc ganes de veure-la. Que m’aixeco i penso en ella, que me’n vaig a dormir i penso en ella, que he de treballar i penso en ella, constantment, no me la puc treure del cap… La tinc aquí ficada, i el seu nom em ressona al cervell… Edelvira, Edelvira, Edelvira… I és que la veig per tot arreu. Camino pel carrer i em sembla que marxa davant meu, giro la cantonada i m’imagino que ve de cara. Al metro, al bus, al tramvia, veig noies amb el cabell com ella, amb els seus ulls, amb la seva boca, amb una jaqueta com la seva… Tot me la recorda… Passo per davant d’una llibreria i veig el llibre del qual ella m’havia parlat, veig “L’hora del lector” i surt aquell escriptor que li agrada tant… Què faig, què puc fer??? Què sent ella per mi? Amistat? Quelcom més? A vegades penso que sí, que ella em correspon, d’altres me n’adono que no, que és impossible, conscient que ella amb mi només és amable perquè sóc la germana del seu nòvio i, és clar, amb la cunyada t’hi has de portar bé.
Sopa de Pistons 
Deixa un comentari