Física o Química?
Ha tornat Física o Química (Antena 3 TV). I ho ha fet en forma. Abandonàvem la temporada passada fa més o menys un any amb diversos dubtes, el més important dels quals, era saber si la nostra “zorra poligonera” preferida, la Yoli, havia cedit al xantatge del pare del Julito. Tal com esperàvem i desitjàvem, ho ha fet.
Anem per parts. Tal i com havíem vist a les promocions de la nova temporada, semblava que el càsting de noves actrius era més aviat fluix. Per desgràcia, els nostres temors es van confirmar, quan a casa vam tenir problemes per discernir quina de les dues noves professores (les substitutes de les ja enyorades Blanca i Irene, sobretot la última, la millor professora de filosofia que mai s’hagi pogut tenir) era menys agraciada. Però anem al tema interessant, els alumnes. Hi ha hagut, de moment, tres incorporacions. El primer de tots ha estat en Román, un noi d’origen desconegut i amb pinta de pertorbat mental tal com veurem més endavant. Després tenim també l’arribada d’Álvaro. Aparició estel·lar la d’aquest noi. Alumne sorgit del no res (com ja ens tenen bonament acostumats a la sèrie), munta una festa espectacular en un local enorme, i el millor de tot, ven entrades per accedir-hi. Una petits paperets rodons de color negre eren el preu que s’havia de pagar per anar a aquesta, en principi, exclusiva festa, però on el final només hi va faltar el conserge que és el doble clavat (però clavat) de García Márquez (com el trobàvem a faltar penjant cartells pels passadissos). Seguim doncs, s’ha de dir que l’Álvaro no només va organitzar una farra de campionat, sinó que també va tenir el detall de disposar de música en directe amb la sorprenent aparició del Sueño de Morfeo. El grup va ser contractat especialment per la festa de la mateixa manera que els pares dels nens petits deuen contractar el Mag Lari per l’aniversari dels seus fills. Però el gran misteri de la festa el va produir la tercera nova incorporació, la mosqueta morta Teresa. Que va complir aquella famosa expressió “d’arribar i moldre”. En la primera sortida nocturna de la seva vida, es va endur, com qui no vol la cosa, a Gorka al privat del local (al més pur estil Joan Laporta a Luz de Gas) i allà van mantenir una animosa conversa ens uns còmodes i confortables sofàs. Quan semblava que la cosa arribava al clímax, va aparèixer en Román, que com un voyeur (portava tota la nit fent fotos a tort i a dret amb una càmera robada), es va dedicar a espiar l’avenç de Gorka en la noble tasca del flirteig. L’endemà la Teresa es desperta convençuda que ja ha provat baró però és incapaç de recordar qui… Per acabar, parlem de la parella homosexual. Tinc la sensació que el Zurbarán deu ser l’institut del país amb més gais per metre quadrat. Noi que s’acosta a David o Fer, noi que perd oli. Tota la resta de personatges secundaris que només apareixen de casualitat, són suposadament homosexuals, ja que tots volen lligar amb en David. Ahir, fins i tot en Julito, enfonsat al saber que el seu pare (ara ja un ídol nacional) s’havia beneficiat a la seva nòvia, va mig insinuar que es podria canviar de vorera… Bé, deixem-ho estar. Acabem del tot amb el fals comiat de Gorka (on vol anar ara aquest noi?) retransmès en rigorosíssim directe pel mòbil de la Paula, que sorprenentment segueix embarassada. Pobre Gorka Jr., un noi condemnat al fracàs si fem cas de la teoria dels gens hereditaris i ens fixem en el nivell intel·lectual i físic dels seus pares… Tot això en un institut on, malgrat el títol, encara no hem vist cap professor ni de física ni de química.
Sopa de Pistons 
Deixa un comentari