Homenatge a Oriol Prat
Poema I amb vers de Ferrater
La nostra paüra, insuportable com
un esglai que es reté de caure a terra.
Ens tenalla, ens empresona.
I nia i s’escampa per les nostres entranyes.
El temps s’escola entre nosaltres,
digues, què fas tu per evitar-ho?
Perduts, caminem en cercles
enllaçant mentides i pruïges absurdes.
Covards per no complir els
nostres anhels, que romanen indecisos i
aporten la muda fatalitat d’un destí
que, per imprecís, ens manté
vius,
atents,
calcigats.
Sopa de Pistons 
Deixa un comentari