Homenatge a Oriol Prat

Poema I amb vers de Ferrater

La nostra paüra, insuportable com

un esglai que es reté de caure a terra.

Ens tenalla, ens empresona.

I nia i s’escampa per les nostres entranyes.

El temps s’escola entre nosaltres,

digues, què fas tu per evitar-ho?

Perduts, caminem en cercles

enllaçant mentides i pruïges absurdes.

Covards per no complir els

nostres anhels, que romanen indecisos i

aporten la muda fatalitat d’un destí

que, per imprecís, ens manté

vius,

atents,

calcigats.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: