Tancat per vacances
L’aprenent de filòleg ha decidit que s’agafarà unes vacances del seu bloc i que escriurà una última entrada de comiat i no tornarà a publicar res més, com a mínim, fins al setembre. Si fa repàs, l’aprenent de filòleg se sorprèn de la seva regularitat a l’hora de publicar nous textos des que el bloc va néixer. Ell, que sempre s’havia tingut per algú mandrós i amb poques idees. De moment, veu que ha escrit sobre agendes, festes nacionals, soliloquis, sèries de televisió, okupes, un poema, la noia dels seus somnis, el seu cantant favorit, escriptors, altres aprenents de filòleg… Tot plegat, molt heterogeni. Això vol dir que no és capaç de concentrar-se en un sol tema? Que encara no ha trobat el seu estil propi i definit? Això, no el preocupa excessivament, hi ha coses més importants que el que pugui escriure, pensa. A més, ser versàtil li sembla positiu.
L’aprenent de filòleg pensa que aquest últim text hauria de ser una cosa divertida i estiuenca, refrescant. Però: pot ser un text refrescant? Com seria? Pensa que podria escriure una història sobre neveres i congeladors, una història que transcorregués als congelats La Sirena, per exemple. Una parella va a comprar un arròs tres delícies congelat i… No, la idea no li acaba de fer el pes. I si escrivís sobre gelats o batuts de xocolata? Just quan escriu això, a l’aprenent de filòleg li vindria molt de gust un batut de xocolata ben fresquet o un gelat d’aquells de cucurutxo, amb dues boles; una de gelat de torró i una altra de vainilla amb cookies. Però no. No és el moment, pensa. S’ha de concentrar amb el text de comiat que està escrivint, un text que aguanti a la portada tot l’estiu sense desfer-se per culpa de la calor. Tot i que ben pensat, li semblaria estrany que en un bloc de títol Sopa de Pistons es parlés sobre gelats, això no tindria ni cap ni peus. Però ben mirat, té algun sentit tot això que escriu? La veritat és que no massa, i l’aprenent de filòleg veu com es comença a acostar perillosament la barreta que li marca el límit de la pàgina que havia decidit que escriuria, i tanmateix, encara no ha redactat res que li resultés satisfactori. Tot plegat, aquesta situació, li recorda perillosament també la sensació que mai serà capaç d’escriure res de nou i original. Un text rodó, amb cara i ulls, del qual se’n pugui sentir plenament orgullós, i el senti com a propi.
Decebut, l’aprenent de filòleg prem sobre el dibuixet que té la forma d’aquells vells disquets dels anys noranta i desa el text en una carpeta. Després obre el bloc, selecciona tot l’escrit, el copia (Ctrl+C) i l’enganxa (Ctrl+V) com una nova entrada, amb la mateixa sensació que deu tenir el senyor de la papereria del costat de casa seva quan penja un cartell que posa “CERRADO POR VACACIONES DEL 15 DE JULIO AL 30 DE AGOSTO, ANVOS (sic) INCLUSIVE”.
Sopa de Pistons 
Deixa un comentari