Estic bé

Quan em vares rebutjar i em trencares el cor en quatre cents vint-i-dos (els dies que tu i jo vam estar junts) bocins, jo ho vaig passar molt malament. Vaig tenir uns dies molt dolents, potser em vaig deprimir una mica i tot. Però ara ja estic bé. Mira si m’he recuperat, que si encara guardo les nostres fotos a l’ordinador és perquè els vaig posar una contrasenya i ara ja ni la recordo. I si vaig deixat i sense afaitar és perquè estic en contra del preu abusiu de les maquinetes, que són molt cares i per això no en compro. Ja ho sé que t’han dit que només m’alimento a base de pizzes, però és que em va arribar una oferta en vals de descompte del Pizza Hut i, esclar, ara els he de gastar. I sí, ja sé que la caixera del supermercat t’ha dit que compro moltes ampolles de conyac, però no és per beure-me-les jo, sinó que les faig servir per cuinar, que m’he apuntat a un curs gastronòmic. D’acord que estic a l’atur, però no em van fer fora de la feina perquè estigués distret i no complís amb les meves obligacions; ho vaig deixar jo, que volia tenir més temps per mi. I si passo molt sovint per davant de casa teva és perquè quan trec a passejar l’Irving, ell encara té el costum d’estirar de la corretja per portar-m’hi, i ja saps que és millor no dur-li la contrària. I no et preocupis, que si no surto molt de casa és perquè he descobert a les golfes una col·lecció de novel·les del segle XVI i estic totalment enganxat a la seva lectura. Mai he dit que no quan els amics m’han trucat per sortir a sopar, i si no tinc interès en conèixer cap altra noia és perquè ara, sol, estic molt bé, de conya. Estic genial, fantàstic, feia temps que no em trobava tan i tan bé. De veritat, això nostre ho tinc més que superat, així que no et preocupis per mi, que més igual si ara surts amb algú altre, no et pensis que me n’aniré a casa a plorar per això. No m’interessa la teva vida. Gens. Ni mica. Zero. Vull que et quedi ben clar i que t’ho fiquis dins del cap; jo ja no t’estimo.

« Retrobaments

Màgia »