Cinc minuts amb la Gemma

M’esperava un viatge llarg i sol, i per això em vaig comprar el diari. Estona llarga al metro amb moviments calculats de colze per poder gaudir d’una mínima comoditat lectora. Finalment, arribo a la plaça que s’anomena com el país del costat. El MNAC queda lluny, encara, i es retalla a l’horitzó com un fals decorat de paper. He arribat amb temps. Començo a caminar amb calma, llegint la premsa, només aixecant el cap de tant en tant per evitar algun turista-ciclista suïcida. Ascensió amb escales mecàniques (sorprenentment, funcionen totes), deixo enrere l’apartat de política per entrar a internacional. El fet que el diari sigui grapat facilita la feina als desastres com jo, especialistes a desfer-los. Últimes escales mecàniques, i quan aixeco el cap per encarar l’últim tram d’esglaons de pedra, clàssics i majestuosos, ja la veig; la distingeixo perfectament. Cabells negres invariablement recollits en una cua, ulleres pretesament modernes, roba juvenil i informal. Seu en un enorme banc de marbre, amb Barcelona rendida als seus peus. Gira el cap i veu que l’estic mirant. Dissimulo molt malament i faig veure que segueixo llegint el diari. Pujo lentament, amb parsimònia. Quan arribo a dalt, miro desesperat al meu voltant per veure si ha arribat algú més abans que jo, algú que em pugui salvar de passar aquesta estona sol amb ella. No hi ha ningú, cap persona és tan impuntual com jo per arribar abans d’hora als llocs; bé, només la Gemma. Seguir fent veure que no ens coneixem és absurd, així que giro el cap vers ella i faig un gest un pèl ambigu amb el braç que tan pot voler dir hola que content que estic de veure’t com hola, vinc cap aquí? Ella em somriu i em fa un gest perquè m’hi acosti. Camino cap a ella i m’assec al banc de marbre deixant un metre i mig entre nosaltres (distància prudencial que em sembla excessiva per la cara que posa i que corregeixo ràpidament lliscant uns quants centímetres cap a ella). Cap dels dos sap com encetar la conversa. Li pregunto si sap si vindrà molta gent. Em comença a explicar que ahir a la tarda va començar a rebre correus electrònics de gent disculpant-se i posant excuses per no venir. Assenteixo amb el cap i es fa un d’aquells silencis tan còmodes quan dues persones no saben què dir-se. Tot seguit, em pregunta per la meva vida, que com van els estudis. Contesto amb un bé poc excitant i aprofito el moment d’intimitat per dir-li que s’ha passat molt amb l’últim treball, que tantes indicacions fan venir mal de cap. Ella riu, jo li dic que no li veig la gràcia enlloc, que parlo molt seriosament i mentre els seus dits juguen amb una bufanda de ganxet, m’explica que ha volgut complicar una mica la cosa perquè el primer treball va ser molt fàcil. Li contesto que per ser molt fàcil es va carregar a mitja classe i ella torna a riure. Penso que ha rigut més en aquests dos minuts nosaltres sols que en tres mesos de classe. Restem en silenci. El cel és net i clar, i els quatre núvols que poblen el cel només milloren el paisatge com si fossin petites i belles sorpreses de cotó. Des d’aquí dalt, la Sagrada Família es tan petita que la podria agafar i aixafar-la amb la punta dels dits. Se m’acudeixen múltiples temes de conversa, però no obro la boca i el vent talla i xiula entre nosaltres. I tu… Comença a dir ella i es frena, com si no volgués molestar, la miro i assenteixo amb el cap, convidant-la a parlar. Véns de molt lluny? (és xafardera o m’ho sembla a mi?) Li assenyalo amb el dit, imitant a Colom, el turó que es veu al nord-est, sense estar convençut del tot si encerto massa. Em sento amb el dret de repreguntar i em diu que viu a St. Cugat. Molt bé. Silenci.

-Sembla que haurem d’esperar, no?

-Sí, a veure si ve algú més…

-Això espero. Buenu, aquí estem…

-Humm… Sí, aquí estem…

Silenci.

1 comment so far

  1. Marta Roig on

    hola Artur,
    m’ha agradat molt tot el que he llegit. Qualsevol diria que sembla el principi d’una història d’amor impossible…
    Ja l’has perdonat?
    Marta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: