Hollywood (I)

En Brad coneix a la Jennifer quan els contracten per rodar una comèdia romàntica d’aquelles on, segons el guió preestablert, els seus personatges es coneixeran, s’odiaran, es retrobaran en una situació rocambolesca, i acabaran passejant enamorats, descalços pel parc. Tan bon punt en Brad veu a la Jennifer, queda captivat per la dolçor de la seva mirada, i és plenament conscient que se n’ha enamorat. En Brad dissimula molt bé els seus sentiments envers la Jennifer (normal, és actor), i al llarg del rodatge aconsegueix establir-hi una bona amistat. Però just després de gravar l’última escena, mentre tot l’equip s’aplaudeix per la feina feta, en Brad s’emporta a la Jennifer al seu camerino i li confessa que està boig per ella. La Jennifer, a qui en Brad li ha caigut francament bé, però en el qual tampoc s’hi havia fixat excessivament, contesta a en Brad que, tot i que el valora molt com a persona i com a professional (misteriosament, en Brad no és només guapo, sinó que també és un actor excel·lent), no se sent atreta per ell (de fet, se sent molt atreta pel guionista de la pel·lícula, ja se sap, l’encant dels escriptors). L’actor queda capcot, deprimit, i ella intenta animar-lo dient-li que segur que, un dia, trobarà la seva mitja taronja dins de l’immens món de la faràndula.

Destrossat, en Brad truca al seu millor amic, George, i queden per explicar-se les últimes novetats. Asseguts (amb les cames penjant) a la segona L del mític cartell de H O L L Y W O O D, i mentre devoren un sandvitx de mantega de cacauet (tots dos en són uns apassionats i sempre acaben ben empastifats quan en mengen), en George comenta a en Brad que no entén la seva obsessió per trobar parella estable. -Mira’m a mi- diu en George -Tinc tantes dones com vulgui i tan feliç, nano- Però en Brad sap que tot i que ell i en George tenen moltes coses en comú (per això són el millor amic l’un de l’altre) en qüestions familiars sempre han discrepat. En Brad sempre ha somiat des de petit en tenir una família nombrosa, i s’ha imaginat la foto de la casa amb jardí; una dona (actriu, és clar) guapa, i grapats de nens jugant i barallant-se per decidir qui utilitza la màquina tallagespa. Durant aquests últims mesos la dona de la foto tenia la cara de la Jennifer, i té la sensació que ni amb hores de Fotoshop serà capaç d’esborrar-la… En George s’espolsa les restes del sandvitx (sempre li’n queden a l’americana) i, fent equilibris, aconsegueix aixecar-se; ofereix el seu braç perquè en Brad es posi dempeus i li comenta que li han comentat que es comenta que, segurament, l’actriu que acompanyarà en Brad en la propera pel·lícula serà, finalment, l’Angelina. –No et queixaràs eh, bandarra? Últimament està per sucar-hi pa. A veure si t’animes i…-

1 comment so far

  1. Marta Roig on

    haha! costa no posar cares a la història. Molt bé, m’agrada.

    Marta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: