Hollywood (i II)

L’Angelina sempre ha desitjat, des de petita, tenir una família nombrosa, i s’ha imaginat la foto de la casa amb jardí; un marit (actor, és clar) guapo, i grapats de nens jugant i barallant-se per decidir qui utilitza la màquina tallagespa. Quan coneix en Brad i, entre escena i escena, s’expliquen els seus anhels i desitjos (això ho fan quan no practiquen el diàleg de l’escena següent), és plenament conscient que ha trobat l’home de la seva vida, aquell que compleix tots els requisits de la seva llista. En Brad, que encara té el nom de Jennifer gravat al cervell, accedeix a iniciar una relació (amorosa, s’entén) amb l’Angelina perquè és conscient que mai trobarà cap altra dona amb la qual coincideixi tan perfectament i perquè recorda allò que sempre li diu en George d’un clau en treu un altre. Així doncs, fan pública i notòria la seva relació, i la promoció de la seva pel·lícula és un èxit arreu del món, ajudada pel morbo que dóna la relació a la vida real entre la parella que protagonitza el film. Tenen tantes ganes de formar una família, que a cada país on viatgen adopten una criatura. Volen fins a Europa, i adopten un nen orfe alemany mentre presenten la pel·lícula al festival de Berlín. Després fan gira per Àsia, i s’emporten un parell de nenes tailandeses que estaven a punt de ser víctimes d’explotació sexual. Quan viatgen a l’Àfrica, queden corpresos de tanta pobresa, i s’emporten un nen de Senegal, una nena de la Botswana i un nadó albí de Tanzània a les portes de ser eliminat en un ritual de bruixeria. Ja de tornada, apadrinen un adolescent cec i manxol de Perth i, quan ja encaren la recta final de la seva particular volta al món passant per Amèrica del Sud, decideixen fer una donació per construir una macro escola en una favela de Rio de Janeiro. Finalment, es compren un jardí enorme amb una casa unifamiliar a Los Ángeles i, el dia que l’estrenen, es fan una fotografia tota la família. En aquest moment, l’Angelina està embarassada de sis mesos (espera trigèmins) i és la dona més feliç del món. En Brad també sembla molt feliç, tot i la culpabilitat que l’assalta molts matins quan, la nit anterior, se l’ha passada somiant encara amb la Jennifer.

Mesos més tard, l’Angelina i en Brad arriben agafats de la mà i s’aturen per fer les fotografies de rigor, just abans d’entrar a l’edifici on se celebra la gala més important de la indústria del cinema. Són la parella de moda, un exemple per a la societat. Una família model. Després de l’entrega de premis, entre copes de xampany francès, en Brad se separa de l’Angelina i busca en George per xerrar una estona (realment, el busca per demanar-li que li deixi el tupperware amb sandvitxos de mantega de cacauet que s’han preparat d’amagat abans de la gala). Deu fer com un parell d’hores que no en sap res, d’ell. De sobte, però, veu aparèixer de lluny, sortint del lavabo de senyores, a la Jennifer, preciosa com sempre, que se li acosta, li fa dos petons i li diu que se n’alegra molt que hagi refet així la seva vida. A en Brad li tremolen les cames, però encara nota una sensació més estranya a l’estómac quan veu les restes de mantega de cacauet que hi ha al coll de la Jennifer.

2 comments so far

  1. Laia on

    Al final, la mantega de cacauet acaba tenint un regust amarg.
    M’encanta.

    • arturgfuster on

      Gràcies! Ara que hi penso, vaig a afegir-te al blogroll, que sempre se m’oblida. 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: