Neteja

De tant en tant agafa, i elimina gent al fèisbuc. No és una tasca fàcil, es necessiten pocs escrúpols i una gran capacitat de decisió. Però li sembla una qüestió d’higiene necessària. Quan veu que la llista de contactes ascendeix a quantitats que li semblen del tot incontrolables (o que per poder controlar-les, necessitaria massa hores enganxat a la pantalla) obre la llista d’amistats i se’n carrega unes quantes. Així de fàcil; així de senzill. Sense cap tipus de problemes. Repassa la llista d’amics i… Amics? Què vol dir aquesta paraula avui en dia? Tota la gent que té al fèisbuc són amics? Coneguts? Saludats…? Mira tota la llista i apunta mentalment els beneficis que li pot reportar seguir mantenint un contacte, ni que sigui virtual i poc palpable, pel fèisbuc amb cadascuna de les cares que, successivament, apareixen una darrera l’altra. A mesura que avança es va fixant amb les persones amb les quals amb prou feines se saludaria pel carrer, o potser a qui ni tan sols reconeixeria; els va apuntant al cervell i reflexiona sobre la veritable necessitat que estiguin ocupant una part del seu temps, cada cop que es connecta a la xarxa social. Té la sensació de ser com un cap de personal que decideix fer reducció de plantilla, amb l’agreujant en aquest cas, que si bé el cap de personal obeeix a qüestions estrictament professionals o econòmiques (en teoria) ell actua només en termes morals o afectius. Un cop té la llista de subjectes descartats només cal apuntar i disparar. Entrar al seu mur (segurament poc o nul·lament visitat fins aleshores) i decidir de manera categòrica i irremeiable que llur relació (si és que mantenir contacte amb algú únicament pel fèisbuc se’n pot dir així) s’ha acabat definitivament. Pitjar l’enllaç “Deixa l’amistat” i acabar del tot amb aquesta farsa. Aquest tipus d’actuacions li produeixen una lleu sensació entre el benestar i la incomoditat. En un primer moment augmenta el seu ego personal saber que es pot permetre el luxe de ser capaç de prescindir de certes persones; a part del petit orgull interior que produeix resistir a la moda absurda de voler acumular com més amics millor en aquest tipus de xarxes. A més, fa que no se senti tan malament quan, buscant algun dels seus contactes, veu que ha desaparegut, i que ha estat més ràpid que ell a l’hora d’eliminar-lo de la seva llista d’amistats.

2 comments so far

  1. Marta Roig on

    Molt bé, Artur. Ho has dit perfectament. Jo vaig fer neteja fa un temps i em vaig sentir exactament com descrius: entre benestar i incòmode…

    Marta

  2. Anna on

    A mi em falten escrúpols.La veritat és que es tracta d’una acció delicada però urgent, en algunes ocasions.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: