Farmàcia

Va entrar a la farmàcia amb el casc de moto posat (era un d’aquells integrals o totals, no sé com se’n diuen, dels que et cobreixen tot el cap, vaja) i em va demanar una capsa d’aspirines amb vitamina C. Jo li vaig dir que només tenia aspirines a seques, sense vitamina C, i després li vaig demanar que es tragués el casc. Ell em contestà que tenia pressa i que li donés les aspirines sense vitamina C, però no va fer cas de la segona part de la meva resposta, i va seguir amb el cap cobert. Li vaig repetir que, sisplau, se’l tragués, ja que estava prohibit entrar a l’establiment així. I li vaig assenyalar el cartellet de la porta amb el dibuix del casc ratllat per una creu vermella de prohibició i amb el text a sota “Per evitar malentesos”. Ell va dir que era igual, que amb l’estona que portava allà esperant, ja es veia que no era cap atracador, i que, sisplau, tenia molta pressa i no podia perdre el temps traient-se i posant-se el casc. A mi em va semblar que feia cara de bona persona (dic que m’ho va semblar, perquè només li veia els ulls a través de la visera) però sempre he pensat que les normes són per tots iguals, i que si estava prohibit entrar amb el casc, tothom ho havia de complir. Així que vaig insistir en el tema i li vaig explicar que em sabia greu però que no podia ser, que no podia fer discriminacions. Que imaginés què passaria si, en aquell moment, passava algú pel carrer i el veia amb el casc posat; pensaria, caram, en aquesta farmàcia s’hi pot entrar amb el cap tapat, això és xauxa, i ja tindria a tots els clients amb cascs, barrets de palla, pameles o mitges inserides per sobre el cap. I vés que els podria dir jo, no tindria pas excusa, em dirien: “et vam veure aquell dia venent una capsa d’aspirines sense vitamina C a un noi amb el casc posat, què passa, que no som tots iguals?”. I, esclar, jo no podria respondre d’una manera convincent, la veritat. Ell va quedar convençut per la meva sòlida oratòria (de fet, els amics m’anomenen el Ciceró de les farmàcies) i es va treure el casc. Just en aquell moment va entrar l’atracador. Vaig saber-ho de seguida perquè duia una navalla molt llarga a la mà i perquè va dir: “Això és un atracament! Vinga, ràpid, dóna’m tot el que hi ha a la caixa enregistradora!”. Jo tenia molta por, però com ja he dit abans, a mi m’agrada fer les coses ben fetes. Així que, tremolant, li vaig assenyalar el cartell de l’entrada i li vaig dir que si tenia intenció de cometre un acte delictiu a la meva farmàcia, almenys, tingués la decència de complir les normes. I li vaig explicar en què consisteix el respecte per la resta de la ciutadania i que imaginés què pensaria un atracador si passava per aquí i veia que en aquesta farmàcia s’atracava a cara descoberta. Totes les queixes posteriors que jo podria arribar a rebre després per part de delinqüents potencials que ho haguessin vist… Ell ho va entendre i va abaixar la navalla. Després, però, va dir que necessitava urgentment els diners (havia de comprar menjar pel peix, em sembla) i que d’alguna manera ho havíem de solucionar. Vam sospesar diverses opcions, entre les quals la de donar-li els diners en aquell moment i que tornés després, a l’hora de tancar (així no molestaríem ningú), amb un passamuntanyes o un casc posat perquè la càmera pogués enregistrar un atracament com déu mana. Però a mi aquell dia m’anava malament plegar tard, i a ell tampoc no li anava massa bé tornar pel barri al vespre… Quan ja no sabíem què fer, se’ns va encendre la llumeta i ens vam girar cap al primer client, que s’havia mirat tota l’escena amb el casc a sota del braç. Ell, però, es va apartar unes passes i mentre feia que no amb el cap va dir: “No, no, sisplau, un altre dia encara, però avui no… Ja he dit fa estona que jo tinc pressa…”.

2 comments so far

  1. Anna on

    Bona, Artur! Tot i així, aquest ciceró de les farmàcies s’ha empassat un ”per a” clar de destinació;)Com pots observar, l’estàndard sempre balla per les nostres ments.

  2. Genís on

    Doncs jo sóc el farmacèutic i, ni Ciceró ni hòsties, si em ve un paio amb una navalla amenaçadora, li obro les portes de bat a bat i li llenço la catifa vermella i pètals de rosa perfumada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: