Cita

Es truquen vora el migdia i queden per veure’s aquella mateixa tarda. Tots dos són adults, separats i amb un fill; tots dos saben el que volen dir-se l’un a l’altre, només es tracta de verbalitzar-ho. Simplement, ell vol comunicar-li que n’està enamorat. Ella, que per l’actitud d’ell els últims dies que s’han vist ja ho sospita, porta preparat un discurs on l’expressió “em sap greu” prendrà bastant protagonisme i on també calcula que tindrà temps de parlar sobre la dificultat d’ajuntar mitges taronges i altres coses semblants a la seva edat. Han quedat a les sis i ell, que és puntual, arriba dos minuts abans. L’espera durant disset minuts. Ella arriba, prou guapa però massa pintada (ell odia que les dones es maquillin), i no fa cap intent de disculpar-se pel retard. A ell això li molesta, però és incapaç de retreure-li, i no li explica com el posa de nerviós que la gent el faci esperar. Caminen, un al costat de l’altre, una mica sense rumb, tot i que ell té totalment calculat i planejat la ruta que seguiran. Discretament, la mena pels carrers que porten al senzill destí on ha marcat el final de la seva ruta: un parc infantil. El lloc on la va veure per primera vegada, on tots dos es van conèixer.
Pel camí xerren. Parlen de futbol (ell és del Martinenc i ella del Júpiter), de música (ell és un gran aficionat al jazz i al soul; ella només escolta música clàssica, especialment la barroca), de llibres (ell gaudeix amb la novel•la russa del XIX; ella adora Stephenie Meyer), de cinema (a ell l’apassiona el cinema francès en blanc i negre; ella només va a multisales)…
Ell es fixa, aleshores, que mai havien tingut l’oportunitat de parlar tanta estona sols l’un amb l’altre, que totes les vegades que s’havien vist, havien estat molt poca estona junts, parlant només de nens. I hi pensa llavors, perquè veu que, realment, els seus gustos coincideixen ben poc.
Ella pensa que, tot i que les seves aficions no siguin gents coincidents, aquell home li comença a semblar molt atractiu. Si abans senzillament li queia bé, ara, allunyat de la faceta de pare separat, hi retroba una persona culta i divertida en tot allò que explica. Veu un home apassionat per allò que estima, i que ho transmet amb una empatia tan enorme que la fa partícip també de les seves emocions. Comença a tenir ganes d’arribar al lloc final on ell deu haver decidit declarar-se-li, i quan veu que s’acosten al parc on sempre es troben amb els nens, encara s’il•lusiona més (i, a sobre, és romàntic!).
S’asseuen al banc de fusta i a ell li comença a fer una mica de mandra tot això. Reflexiona i no entén com s’han pogut complicar tant les coses. Des que la va veure el primer dia al parc va tenir la sensació que ella tenia quelcom d’especial… Se n’adona, ara, que no la coneixia tan bé com es pensava, que la imatge que tenia d’ella havia quedat distorsionada per les ganes d’enamorar-se d’algú una altra vegada. No és el que esperava, no està convençut del tot sobre el que ha de fer.
Ella està bastant emocionada. No s’havia plantejat tornar-se enamorar i ara veu ben clarament que està a punt de caure-hi un altre cop. Escolta tot el que ell explica atentament, riu, i juga insistentment amb la punta dels seus cabells, que cargola sobre un dels seus dits una vegada i una altra. Espera el moment just en què ell comenci la declaració del seu amor, i ara ja està plenament convençuda de dir-li que sí.
Ell mira el rellotge i pensa que ja és tard. Està convençut que s’ha equivocat amb ella. Tot ha estat un error, l’havia idealitzada quan ni tan sols havia arribat a conèixer-la a fons. Ha estat un bluf. Resol, finalment, no dir-li res del que havia pensat i marxar.
Quan sent que se n’ha d’anar, a ella li sap greu, però li fa gràcia que sigui tan tímid i que a la “primera cita” a soles, no sigui capaç d’expressar el que ella havia intuït feia dies i que ara la fa tan feliç. Li pregunta si li trucarà per tornar a quedar un altre dia.
Ell menteix i li diu que sí, mentre pensa quina excusa haurà d’inventar-se per explicar al seu fill que, a partir d’ara, s’ha acabat això d’anar a jugar al parc infantil.

1 comment so far

  1. Marta Roig on

    molt ben lligat, Artur. Està molt bé.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: