Hàlouin

No, a veure, si jo ho entenc que ens hem de posar al dia, i que no podem tancar les portes a les noves modes. Però entre poc i massa, no? Ve l’altre dia la meva filla i diu que, a l’escola, s’ha acabat això de la Castanyada i que ara celebren única i exclusivament el Hàlouin. Sí, em sona que a l’última reunió de pares ja ens en van comentar alguna cosa. Ens ho van vendre com una manera d’obrir-se al món i que així, a més, també aprendrien anglès. Tot el dia de Hàlouin farien les classes en la llengua de Dickens; així els nens (i nenes) practicarien l’idioma, que bona falta els fa. En un primer moment em va semblar bé (per això de practicar l’idioma), però que no fessin ni una simple menció a la nostra festa em va semblar que ja era passar-se de la ratlla. Recordo que ho vaig parlar, a part, amb la tutora de la nena, just després d’acabar la reunió, i em va confirmar que tot aquest sidral anava absolutament en sèriu. I ja teniu prous professors per fer totes les classes en anglès? vaig preguntar innocentment. Em va dir que no em preocupés, que estaven tots els mestres apuntats a un curs de reciclatge per tal de millorar els seus coneixements abans no arribés la data assenyalada. I no penseu torrar ni una trista castanya? Ni fer un panellet? Ni parlar del dia dels difunts? Ui, deixa, deixa, va dir; dia dels difunts? No voldràs que els nens se’ns espantin, són petits encara, a més, les tradicions locals (sic) ja les poden aprendre a casa… La veritat és que vaig marxar bastant emprenyat de la reunió (de fet, em vaig deixar la nena jugant al pati de l’escola i fins que no vaig arribar a casa la dona no em va fer ressaltar l’oblit) però amb aquests dos mesos que han passat, acompanyats de la rutina diària (aixeca’t, mira l’Ariadna Oltra, vés a treballar, torna, dina mirant la Núria Solé, mira La Riera, vés a buscar la nena a l’escola, mira una estoneta el Club Súper 3, ajuda-la a fer els deures, mira l’Esport Club, sopa, mira El convidat… Potser miro massa la tele, no?) van fer que m’oblidés del tema. I va, i tal com deia abans, arriba l’altre dia la nena i ens diu que necessita una disfressa pel dia de Hàlouin. Però no havíem quedat que la disfressa era només per Carnaval? No, ara resulta que per Hàlouin també, toca’t els… I què fareu? Les classes disfressats? No ben bé, va dir, es veu que no disposen de prous mestres amb domini de l’anglès per poder fer totes les classes així que, més aviat, faran activitats conjuntes com ara explicar contes i rondalles… La vaig interrompre: catalans, suposo… En Pere i el Llop? En Joan sense por? No, no, d’un senyor que es deia Pou, Poe, o algo així, que feia contes de por… Avui n’hem començat a parlar a classe… Però us els llegiran en anglès, almenys? No, no, la mestra ha dit que la traducció en català era molt bona i que no la podíem desaprofitar… Jo ja no entenia res. Bé, sí, que la mestra de la nena m’havia enganyat i que havíem de preparar una disfressa per al cap de dos dies, una disfressa que tingués relació amb el Hàlouin i tota la pesca… De bruixa? De gat negre? De carabassa? De marmita? Aleshores se’m van encendre la llumeta i vaig tenir la gran idea. Vaig agafar roba vella de l’àvia i vaig crear la disfressa perfecta per un dia com avui. No comptava amb la crueltat dels infants ni amb la poca tolerància dels (i les) mestres de l’escola. Aquesta tarda la nena m’ha arribat a casa plorant perquè tots els seus companys s’havien rigut d’ella. A més, portava una nota de la mestra per a mi i la meva dona. Diu que si teníem clar que a l’escola celebraven el “Halloween”, per què la nena ha aparegut disfressada de castanyera.

« Trobada

Il·lusions »