Llaunes

Llaunes
Hi ha fills a qui els seus pares pressionen perquè facin coses importants a la vida. Per això, ja de petits, els donen responsabilitats a casa. Uns s’encarreguen de comprar, altres de cuinar o si hi confien molt, començar a administrar els diners familiars. Com que de mi no s’esperava res, em vaig convertir en l’encarregat de llençar les llaunes i els tetrabricks a les escombraries. Tampoc no estava tan malament. Si em portava bé, els diumenges em deixaven llençar el vidre, que és més net. Així que vaig créixer en un ambient ric en valors com el civisme i el reciclatge, que m’havien de servir, almenys, d’exemple per encarar un futur sempre incert. El problema és que han passat 32 anys de la meva vida i les meves responsabilitats no han augmentat gaire. De fet, no han canviat gens. I la veritat és que tot podria haver canviat aquell dia que portava una llauna d’espàrrecs a la mà i m’aproximava al contenidor groc (mentre mirava amb recança el verd, que no havia pogut utilitzar des de feia unes setmanes) quan la vaig veure. Bé, de fet el que vaig veure van ser unes cames penjant i mig cos abocat a dins del contenidor de rebuig. Podia sentir com donava cops amb el que devia ser una mena de bastó. Després, vaig sentir un renec i, finalment, va sortir. Va ser llavors quan la vaig copsar de veritat. Blanca i rossa, amb una piga deliciosa a la galta dreta, just a la vora del nas. Semblava acalorada. Duia un pal d’escombra (sense el fregall) a la mà i em va demanar ajuda perquè, mentre llençava les escombraries, li havia caigut a dins del contenidor un objecte de molt valor sentimental. Vaig dubtar d’ajudar-la perquè havia dit a la mama que només baixava al contenidor i tornava, però ella em mirava amb uns ulls tan suplicants que, sense pensar-m’hi gaire, vaig llençar la meva llauna, vaig agafar el pal d’escombra i vaig posar el peu a sobre de l’alçaprem per tal d’introduir el meu tronc a dins del receptacle. Em va donar les gràcies i em va dir que a ella també li agradaven molt els espàrrecs en llauna. Jo primer no vaig entendre ben bé per què ho deia però després hi vaig caure. Em va agradar que a ella també li agradessin els espàrrecs en llauna, però no li vaig dir perquè no em va semblar un molt bon tema de conversa per dues persones que s’acaben de conèixer. Així que vaig decidir preguntar-li si venia molt sovint a llençar la brossa a aquests contenidors, que no la tenia molt vista i que era estrany, perquè jo venia cada dia i m’hagués fixat en una noia com ella (quan vaig acabar de dir això que “m’hi hauria fixat en algú com ella”, em vaig posar vermell, però no ho va veure perquè jo tenia el cap inserit a dins del contenidor). Vaig sentir com reia una mica i respongué que venia de tant en tant. Jo seguia picant i apartant bosses pudentes, i mentrestant, m’anava fent il•lusions. Pensava que jo li havia fet gràcia, i ideava futures trobades a la vora del contenidor. Vaig imaginar un futur pròsper amb ella, reciclant i separant junts la brossa, baixant després junts a llençar-la, en un acte de gran cordialitat conjugal. I en com, molts anys més tard, quan els néts preguntessin: “Avi, avi, per què l’àvia i tu sempre baixeu junts a llençar les escombraries?” Ella i jo riuríem i explicaríem l’original anècdota de com ens vam conèixer. Tot seria tan bonic, seríem tan feliços… Ella em va despertar de les meves cavil•lacions preguntant-me si ho havia trobat. Jo, aleshores, li vaig preguntar què era exactament el que buscàvem. Vaig sentir com reia nerviosament i comentava “Ai, que tontos que som, si encara no t’ho havia dit, no?” – La meva rialla va ressonar forta a dins del contenidor: No, no, encara no m’ho has dit… Vaig notar com ella s’acostava una mica, em donava un copet a l’esquena (suposo que per animar-me a la recerca) i em deia que es tractava del seu anell de compromís.

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: